DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS: ESPAI I TEMPS

Es van dedicar dos seminaris a parlar sobre l’espai i el temps. En el primer seminari vam parlar de diversos aspectes sobre aquesta temàtica a través dels diaris dels personatges de Can Coll.

Primer vam comentar la frase d’“humit de fred”, que havia escrit algú de la classe. Es va dir que la humitat no té perquè anar amb el fred. Hi ha dies que són freds i no necessàriament són humits. Si traspassem als infants afirmacions com aquesta els traspassem una visió que no té rigor científic. Creem conceptes que no tenen fonament científic, per això és molt important que en el coneixement del medi social el rigor científic hi ha de ser, perquè sinó els ajudem a concebre idees que no són coherents. Hem dit també que els contes en general apliquen exageracions respecte l’espai i el temps.

Com a futura mestra em pregunto què hauria de fer per aconseguir això, i crec que he fer pensar i reflexionar als infants, que facin hipòtesis sobre tot allò que els envolta, i parlar-los de coses reals amb precisió científica.

Com a mestres també hem de fer s’adonin que hi ha diferents possibilitats, perquè el coneixement social és un coneixement que es basa en triar entre diverses opcions.

Més endavant vam dir que hi ha molts tipus de temps: històric, biològic, meteorològic, viscut, de treball, d’oci, curt i llarg (la durada del temps és relativa). Durant la classe vaig aprendre que tots aquests temps i la cosmovisió del món els construïm en base a l’experiència, les rutines i el llenguatge (que reforça la rutina).

Després es va parlar sobre el procés de fer pa, que antigament durava com a mínim dos dies, i es feien cada 15 dies o més. Veiem que els ritmes han canviat, i això ho hem de tenir en compte. Pel que fa als nostres infants, hem de procurar que sàpiguen què vol dir el canvi i que tinguin la ment complexa i siguin conscients que ara les coses són diferents i perquè es canvia.

El que em vaig preguntar, dons, és “com podem treballar l’abans, el després, el canvi amb els infants?” Crec que he de fer tot el possible per a que els infants experimentin, ja que és la única manera de que els nens s’adonin de cmoltes coses i aprenguin del món que els envolta. En aquest cas, per exemple, amb els infants es podria fer que visquin l’experiència de com es feia el pa abans i com es fa ara, i que es preguntin què ha canviat, perquè ha canviat...

Un altre aspecte que vam comentar és perquè ens serveix comparar el passat amb ara, i vam veure que el passat és un pensament amb perspectiva per poder ser més conscients en l’ara i pensar què pot passar al futur. Tot i així, també serveix per ordenar i seleccionar el record. Els records fan referència a rituals que marquen els grans períodes de la vida. Els rituals socials són molt importants perquè ens fan fixar els records. Per tant, és molt important construir la nostra història i endreçar el record.

El temps és  quelcom que endrecem de manera inconscients en records que tenim emmagatzemats. En funció de la situació recordarem uns o altres. Llavors em preguntava, “què fa que algunes experiències les recordem i altres no?”, la veritat és que mai m’havia parat a pensar en això! Resulta que el record ve marcat per emocions que fan que l’esquema es vegi condicionat per una emoció intensa, per tant, quan vivim una situació acompanyada d¡una emoció molt intensa, aquest moment el recordarem sempre. Per tant, hem de fer que els infants s’emocionin. Si no emocionem als nens no recordaran vivències i no els marcarà.

Per últim, vam parlar sobre quan es triga en matar un porc. El que vam parlar és que hem de tenir molt present la consciència de durada. Els nens no tenen consciència de durada, i a educació infantil hem de preguntar sobre la durada de les activitats (ha sigut curta o llarga, l’activitat?). D’aquesta manera també podem saber si els ha agradat o no (si se’ls ha passat ràpid o lent), en comptes de preguntar si els ha agradat o no.

Com a conclusió, es va dir que la comparació és essencial per treballar l’espai, ja que organitzem conceptes diferenciant i comparant, per exemple gran/petit.

Seguint amb aquest mateix concepte de gran/petit, i relacionant amb el segon seminari, vam veure que s’hi treballa el contorn, igual que amb aquest s’hi treballen les delimitacions, i així podem iniciar els infants a l’abstracció, a imaginar-se com es aquell espai i el seu significat.

Durant el seminari la professora ens va anar fent diverses preguntes, tot passant-nos una pilota de la bola del món per a que responguéssim. Algunes de les preguntes van ser:

•  Perquè a canàries hi ha una hora menys? Està relacionat amb els meridians i el moviment de la terra. Com a persones, tenim la necessitat d’ordenar l’espai i el temps. L’espai ens ordena el temps, ja que el moviment de la terra fa que alhora ens serveixi per ordenar el temps. Per tant, veiem que l’espai i el temps estan relacionats.

• Quantes penínsules ibèriques hi cabrien a la Terra? Doncs mil penínsules ibèriques. 500 milions de km². Si els nens descobreixen un concepte així, o també que a la Terra hi ha  7 mil milions d’habitants a la terra, llavors descobreixen que la Terra és finita. Un dels objectius de treballar l’espai a l’escola des d’infantil fins més grans és precisament per prendre consciència planetària de que el nostre espai no és infinit, per tant, la petjada ecològica que deixem en aquest espai finit és molt important.

També vam dir que és important treballar amb els infants les capacitats projectives, és a dir, que vegin imatges des de diversos punts de vista. Així els ajudem a tenir capacitat projectiva i d’abstracció i potenciem les capacitats imaginatives, a interpretar el món en que vivim a través d’una capacitat imaginativa.

A més, s’ha de tenir en compte el fet de treballar el llenguatge de la graficitat, ja que aquest potencia una gran capacitat de comunicació, i des que som petits tenim la necessitat d’expressar-nos allò que construïm cap a dins.

Després, vam realitzar un plànol de casa nostra a la universitat per comprovar el que s’havia parlat anteriorment, i veig que es treballa la delimitació i treballem la representació, del punt de sortida i punt d’arribada, i això indica ordre, perquè és una direcció. Amb això els infants incrementarien les seves capacitats espacials, que els condicionarà la seva orientació i lateralitat.

Per últim vam parlar de l’origen d’algunes paraules, com ara Àfrica (escuma, més enllà del mediterrani) i Àsia (les terres que estan a l’est), ja que els topònims ens ajuden a diferenciar, amb ells donem valors, identifiquem i qualifiquem un espai. Ens donen l’oportunitat de tenir una unitat d’investigació, perquè darrera del nm hi ha molta història molta recerca a fer.

Crec que si amb els infants es treballen aquestes preguntes, aquests fan deduccions i així es creen esquemes mentals, a partir d’aquestes incògnites. Crec que amb els infants s’ha de treballar d’aquesta manera, fer-los crear hipòtesis constantment. A més, si dedueixen una cosa per ells mateixos, aquesta els marcarà i la recordaran. Si directament els ho expliquem, tot això no quedarà.

Deduir i fer hipòtesis

2 desembre 2011

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES NATURALS

Avui hem treballat què diu el currículum sobre les capacitats d’educació infantil. Treballar el medi a l’educació infantil és una oportunitat per a desenvolupar les capacitats dels infants. El fet de pensar, comunicar, emocionar-se, representar i fer promouen alguns d’aquests aspectes, que són les capacitats que volem que desenvolupin els infants.

El que diu el currículum sobre les capacitats és que l’infant ha d’aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma: construir-se en tota la dimensió emocional i donar-li la oportunitat de decidir. S’ha de potenciar, per tant, l’actuació i l’experiència. L’infant també ha d’aprendre a pensar i comunicar: saber expressar el que pensa, el que ha fet, ha de tenir esperit crític, desenvolupar la curiositat, fer-se hipòtesis i comparar. A més, també ha d’aprendre a conviure i habitar el món, és a dir, relacionar-se amb els altres i adoptar els valors de la comunitat, tal i com vam parlar la sessió de l’11 de novembre a socials, on parlàvem dels valors de la societat i la comunitat.

Hi ha uns àmbits temàtics que podem seleccionar. L’àmbit dels materials és l’àmbit cultural de la ciència centrada en el concepte de matèria i de canvi, maneres de pensar. En aquest àmbit es poden treballar els objectes quotidians, aliments, residus, paper, roques, roba, productes de neteja, etc.; En l’àmbit de la vida (model d’ésser viu i de medi) podem treballar els éssers vius i les seves parts, com ara fulles, llavors, branques, pol·len, flors, plomes, pèl, etc. en diversos medis, com ara la platja, el bosc, l’hort, la plaça, etc. Per últim,  a l’àmbit de moviment (model de força i energia) es treballen les joguines, pilotes, màquines, boles, rampes, piles, molinets, tubs, lots, etc.

Després hem parlat sobre els conceptes clau, que serveixen per organitzar l’experiència i el pensament. M’han cridat l’atenció ja que m’han obert els ulls a una àmplia diversitat d’activitats que poden potenciar conceptes molt importants a l’aula.

La diversitat/homogeneïtat es pot treballar amb el tema de les plantes a l’hort. Hem de fer germinar moltes coses, no només una mongeta, per poder així poder comparar i que els infants s’enriqueixen més,o comparar ous de diferents animals. També ho podem treballar a partir de safates amb diferents sòls (mullat, fred...). Hem de treballar la diversitat a partir d’allò que és homogeni.

El concepte de canvi/conservació fa veure als infants que les coses canvien però que de vegades es conserven. Això ho poden veure amb la transformació à aigua i pols: gelatina/gel i aigua: fer gel o fer aigua. Fer que l’aigua es quedi dura, transformar l’aigua en gel...

Amb la interacció/independència els infants poden veure que les coses estan relacionades o separades.

 Hem de ser conscients que hem de treballar també el concepte d’elements (parts)/estructura(relacions), ja que hem de treballar totes les parts dels animals, les persones, o el es vulgui treballar, com un tot. (Que ens imaginem que hi ha dins del cos? com pensem, com caminem, com respirem...)

L’abans/ara/després (temps) també és rellevant, ja que així els infants prenen consciència del pas del temps. à La reproducció dels pollets: com seran, com creixeran... o el cicle vital de les plantes són activitats molt interessants.

Amb l’aquí/allà (espai) els infants es poden preguntar si  tots els éssers vius poden viure en qualsevol lloc, perquè no tots els peixos són iguals,  què tenen els d’allà que no tenen els d’aquí...

Amb tot això, hem de tenir també en compte els diversos llenguatges per a treballar amb els infants:

1.     llenguatge plàstic: maquetes, murals, dibuixos individuals...

2.     llenguatge matemàtic: establir relacions quantitatives entre variables, construir gràfics, assignar valor numèric a les observacions

3.     llenguatge corporal: joc de simulació de característiques naturals, dramatització, utilitzar les parts del cos per representar, joc simbòlic.

4.     Verbal

Aquesta sessió m’ha enriquit molt personal i professionalment, ja que he pogut veure moltes activitats a l’aula relacionades amb el que s’ha anat explicant, el qual m’ha fet interioritzar millor els coneixements i motivar-me per treballar aquests conceptes amb els infants a les pràctiques i en un futur quan sigui mestra.

 















DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

A la sessió de socials també hem parlat sobre el currículum d’infantil. Primerament hem diferenciat el currículum ocult, que són aquelles decisions del centre i la cosmovisió; el currículum oficial i el currículum pràctic, que són aquells recursos, idees creatives i models. Genera una idea des d’on llencem la possibilitat de fer una unitat didàctica.

Ens hem preguntat perquè cal redactar un currículum. M’ha semblat una pregunta molt interessant ja que mai me l’havia fet. Perquè és important aquest consens i al redactar un currículum? El fet és que la societat ha de respondre de l’educació. El currículum ens fa ser més responsables d’una educació formal. Políticament es considera molt important l’educació infantil, però a molts altres països no tenen currículum, ja que no tenen aquesta responsabilitat social. Per tant, la nostra societat elabora uns codis normatius que serveixen per tenir aquesta responsabilitat social. Tot i així, hem incorporat fa molt poc la idea que l’educació infantil és una etapa que correspon també a la societat.

El que seria un procés didàctic complert és seguir una sèrie de passos. Primerament una fase d’exploració, és a dir, observar, després una fase d’introducció, on ens fem preguntes, més endavant la fase d’estructuració i per últim la d’aplicació, on pensaríem com en podríem fer un altre i on compartim el treball amb els companys. Quan fem revisions curriculars ens adonem que els mestres no tenen en compte moltes coses i que s’acaba treballant sempre el mateix. Per això considero molt important com a mestres fer una pràctica reflexiva on en el nostre dia a dia per tal de millorar cada dia.

Després d’aquesta introducció, hem passat a analitzar quins conceptes del currículum es treballen en les propostes de gimcana que havíem portat pensades. A la primera proposta que s’ha parlat, on hi havia diverses maneres d’interpretar la realitat, hem buscat personalment el que s’hi treballa i he pensat que s’incideix en l’”autoconeixement i gestió de les emocions: Identificació de les emocions bàsiques: amor, alegria, tristesa, enuig i por a partir de les pròpies vivències. Associació amb causes i conseqüències”, en l’”autonomia personal i relacional: participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius” i en l’”experimentació i representació: curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models”.

Més endavant, després de parlar d’altres activitats, ha sorgit el tema de que moltes vegades els nens no es consideren com realment són. Els nens són genis, són capaços de formular teories, però són molt simbòliques i sovint no lliguen amb les teories científiques. Van més enllà del que experimenten, construeixen teories. A les escoles de vegades no se’ls potencia aquesta capacitat de genis. Quan treballem amb fitxes, per exemple, tal i com vam parlar en una altra sessió, ens saltem aquest pas, ja que no veuen la raó de l’activitat ni el seu significat amb la realitat.

Amb les ftxes anul·lem l'experimentació, l'expressió, l'esperit crític, la curiositat el desenvolupament d'hipòtesis.

11 novembre 2011

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Degut a que ahir es va dur a terme la Festa Major de l’Autònoma, avui hem parlat sobre les conseqüències que aquesta ha portat al matí següent. Si veiem el que hem anat treballant al llarg del curs, ara podem parlar d’alteritat. Molts dels assistents a la festa van deixar la universitat amb molt males condicions, plena de brutícia. Això és degut a que no practiquen l’alteritat i no tenen un sentiment de pertànyer a una comunitat, ja que per a ells no existeix en futur, només miren al aquí i ara, el moment. Arrel d’això s’ha parlat sobre la realitat líquida, és a dir, que vivim en una societat que viu sense gaire preocupació  per al futur.

Vivim, per tant, en una societat on no hi ha comunitats fixes, sinó que es creen i destrueixen constantment. La societat ha fet un canvi, ja que abans vivíem en una societat jeràrquica molt controlada i la societat d’ara és poc controlada. És a dir, abans la societat seguia una estructura vertical i ara és horitzontal, i és molt difícil posar normes.

Davant d’aquesta festa, podem veure que crida l’atenció a la gent perquè és una cosa prohibida, i a la societat, les coes prohibides són les que més criden l’atenció de fer, ja que es trenquen normes i barreres. Com a futura mestra, he de tenir en compte que coses semblants poden passar a l’aula, i s’ha de tenir present per tal d’actuar d ela millor manera possible. Com a futura mestra també he de tenir  molt present que és molt important educar en valors per a vetllar per a una societat on predomini l’alteritat.

La sessió d’avui la relaciono amb l’article de Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics, que parla sobre l’alteritat i en sentiment de comunitat.

Un tema que també hem parlat és el concepte de súbdit, que és aquell que desprecia la comunitat i alhora es desprecia a ell mateix perquè no es considera ciutadà, no té un autocontrol social.

Més endavant s’ha parlat del temps històric, que el seu dibuix respon a allò que ens han inculcat. Si el dibuix és lineal respon a l’ascendent jueu cristià on tenen una concepció d’un final poc feliç. En canvi, si és una espiral, la concepció és d’orient, on el temps no té inici ni final i creuen en la reencarnació. El temps es va recreant, canviant i mantenint. Això m’ha semblat curiós, ja que no m’havia parat a pensar el per què d’aquest dibuix.

Per últim, hem parlat de l’espai geogràfic, el qual està definit quan hi ha límits i identitat. Aquest tema l’hem relacionat amb l’educació infantil perquè es treballen molt els límits i les identitats de les coses.

El que m’ha cridat l’atenció d’aquesta sessió, com en d’altres, és la relació que es fa amb el que es parla a l’aula i la vida a les escoles, fet que trobo molt important.

Alteritat i responsabilitat social! El deure dels ciutadans.

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES NATURALS

Avui hem anat a una conferència feta per Rosa Maria Tarín sobre l’educació per a la sostenibilitat a l’escola bressol.

S’han parlat diferents aspectes sobre l’educació per la sostenibilitat a les escoles bressol parlant de diversos autors i exemples en escoles bressol. Ens ha parlat també sobre el que s’entén per educació ambiental i per la sostenibilitat, del currículum, de quina imatge d’infant partim, dels espais d’interacció, del temps, entre d’altres. A més, s’ha parlat de conceptes nous com ara l’escola saludable, solidària i sostenible, i les 4R:  reciclar, reutilitzar, reduir, refusar.

També s’ha parlat del concepte d’anorèxia pedagògica, el qual m’ha cridat molt l’atenció. M’ha fet pensar en el que s’ha parlat en diverses assignatures. Els mestres tendeixen a fer que els infants realitzin fitxes sense cap contingut funcional ni significatiu. Crec que com a futurs mestres hem de tenir molt present que el més important és que el que facin estigui realment relacionat amb el seu entorn i la societat en la que viuen, però per qüestió de comoditat, alguns mestres no van més enllà i es limiten a fer el mínim. Hem de tenir present que hem de fer una constant pràctica reflexiva i anar modificant les nostres actuacions per tal de potenciar el màxim aprenentatge dels infants.

Hem d'eliminar les fitxes sense cap contingut funcional ni significatiu.

La conferència ha estat captivadora i ha tractat molts temes que m’han ajudat a tenir encara més en compte que com a futura mestra he de fomentar una escola i una societat sostenible.

Penso que en els temps que vivim, encara més hem de potenciar una societat sostenible i és una de les coses que hem de tenir molt presents a l’hora d’estar a l’aula amb els nens i nenes. Crec que tenim un paper molt important perquè hem de crear situacions i ambients rics i funcionals per als infants, on adquireixin coneixements realment significatius. Per últim, també hem de tenir en compte la gran importància de treballar a partir d’elements naturals que estiguin a l’entorn més proper de l’infant.

21 octubre

Avui hem fet una visita al Centre d’Educació Ambiental Can Coll. Ha sigut una experiència única, ja que no coneixia aquest centre i crec que és molt profitós que els infants freqüentin un indret d’aquesta mena.

Primerament hem pogut veure en una sala com els ous s’incuben. Hem pogut agafar-ne i sentir com el pollet es movia i piuava just abans de néixer. També hem pogut agafar uns pollets una mica més grans i tocar-los les plomes i la cresta que li creix a poc a poc. Més endavant, allà mateix, ens han explicat també com es fa la farina i hem participat a l’hora de desgranar el blat. Malauradament, el fet que plogués ens ha impossibilitat visitar l’hort i la granja però ens han explicat quines activitats realitzen els infants quan ho visiten.

Després ens hem dirigit cap a la Masia. Allà hem pogut conèixer la vida d’una família de la pagesia durant els segles XVIII i XIX; qui vivia a la Masia, què feien i com ho feien. Amb aquesta visita a la Masia he pogut conèixer més a fons la vida d’aquella època en una masia i m’ha fet plantejar-me preguntes, com ara què feien després de llevar-se, quines eres les aficions i com passaven les estones, quina era la relació entre els familiars, quins serien els seus horaris, com anaven vestits, com era el mobiliari, etc.

Més tard hem anat a la Casa dels Petits, on hem realitzat una representació teatral i m’he adonat de la importància d’aquesta activitat amb els infants. Com a grup de seminari ens ho hem passat molt bé, i considero que si faig activitats d’aquest tipus amb els infants, a més de que s’ho passin d‘allò més bé, podran desenvolupar la seva creativitat, conèixer més a fons la vida animal del bosc, les necessitats que tenen els animals i afavorirà l’empatia i el respecte vers aquests. A més, els infants reflexionaran sobre a repercussió de l’acció humana sobre aquest medi i la importància de la cura d’aquest.

Més endavant hem anat a una aula on hem fet art efímer. Aquesta activitat es realitza a l’aire lliure, al bosc, però degut a la pluja l’hem fet sota cobert. A partir de diversos elements del bosc, per grups hem expressat i plasmat una idea sobre la taula, combinant mides, formes i colors aconseguint l’efecte que volíem.

Per últim hem anat a la capella, on hem vist un vídeo sobre el Centre Ambiental i hem reflexionat sobre la visita al centre.

Pel que fa a la meva futura professió, considero de gran importància la visita a Can Coll per part de l’escola, ja que d’aquesta manera els infants experimenten una situació nova, coneixen la vida del bosc, de la granja, etc., i coneixen més a fons a vida dels animals; veuen què mengen, elaboren el seu menjar, coneixen els seus habitacles i són conscients de les seves necessitats.

Amb tot això, els infants adquireixen empatia i respecte vers els animals i el bosc, sent conscients de les males accions de l’home en aquest medi, tant pel que fa al maltractament dels animals com per l’abocament de les deixalles.

A més, els infants tenen una participació sempre activa, ells són els protagonistes del seu aprenentatge constantment. També manipulen una gran quantitat de materials diversos i estan exposats a olors molt diferents: això els permet fer una descoberta sensorial molt enriquidora, a més de formular-se preguntes i crear hipòtesis sobre tot allò que els envolta i resoldre possibles conflictes sorgeixin.

També treballen la cooperació i la contínua expressió de les seves emocions, adquireixen habilitats i destreses i es vetlla pel seu desenvolupament integral alhora que descobreixen l’entorn que els envolta i en gaudeixen.

14 octubre 2011

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS

En aquesta sessió ens hem plantejat la pregunta de quin és el nostre desig per protegir la Terra, a la qual jo he pensat en que les persones siguin conscients de tenir cura del medi que els envolta. Hi ha hagut respostes de tot tipus, com ara evitar incendis, utilitzar energies renovables, protegir el medi ambient, evitar emissions de Co2...

Aquesta pregunta de “quin és el vostre desig per protegir la Terra?” m’ha fet adonar-me que és essencial preguntar-la si volem fer que els infants comencin a tenir consciència de a importància del medi natural que els envolta i que el respectin i en tinguin cura. Per tant, l’escola té un responsabilitat primordial en aquest aspecte, ja que necessitem un canvi tant social com educatiu.

Més endavant hem llegit els principis de la Carta de la Terra, centrant-nos en el primer bloc “Respecte i cura de la comunitat de vida”. Ens hem agrupat i hem plantejat propostes d’activitats amb els infants per tal que aquest principi es porti a terme, com ara realitzar un projecte de reciclatge (fer manualitats amb productes de reciclatge i que transmetin les idees de reciclatge fora de l’escola); tenir papereres de reciclatge; fer excursions al bosc, a una granja... per acostar els infants al seu entorn i prenguin consciència de la importància de conservar-lo; fomentar els valors com el respecte, l’empatia, igualtat, solidaritat, etc.; tenir un hort, un jardí, i animals i plantes a la classe.

Després d’aquesta activitat s’ha parlat també dels principis del desenvolupament sostenible. Hem de tenir en compte el nostre futur, ja que si no el tenim en compte això ens frena a fer segons quines coses.

S’ha de treballar per aconseguir una nova ètica que tingui en compte el medi ambient i l’equitat entre les persones. Hem d’aconseguir una acció transformadora, és a dir, fomentar els petits hàbits que canviïn la relació amb els materials, amb les persones, amb l’aigua, la llum... Hem de fer també projectes amb la comunitat per aconseguir un desenvolupament més sostenible i que arribi a les famílies.

Hem de desenvolupar un nou estil de pensament (d’una manera més complexa), és a dir, treballar més les interrelacions de les coses, pensar que moltes causes poden causar molts efectes (com a l’activitat del bosc: pensar en vàries possibilitats sobre el que hi succeeix).

Hem de desenvolupar una nova ètica i una nova acció. Pel que fa a l’ètica, com a mestres hem de promoure el benefici col·lectiu, és a dir, promoure accions i pensaments que beneficien al màxim de persones. A més, també hem de fer que es prengui consciència de que depenem de la realitat biològica que ens envolta i que la Terra és la nostra llar i l’hem de cuidar. Per això és important promoure les sortides a diversos indrets del nostre entorn.

Pel que fa a una nova acció, és important que tinguem, a part d’una acció individual, una acció comunitària i mundial, és a dir, que hem de ser actius en associacions i treballar a través de xarxes de manera estratègica i mirar les coses a llarg plaç.

Aleshores, per aquest canvi social i educatiu que he mencionat abans, necessitem que l’escola infantil contribueixi en el desenvolupament d’una societat més sostenible. Per això s’ha de tenir en compte que ha de passar  per un canvi en la manera de treballar i en el funcionament de tota la comunitat en general.

Per exemple, crec que el més important és començar per millorar la qualitat ambiental de l’escola (utilitzar productes de neteja més ecològics, realitzar projectes i que les famílies hi participin), organitzar el currículum de manera diferent, treballar amb altres escoles per apropiar-se de la comunitat, canviar contenidors i tenir un pati biodivers. A part, conscienciar de l’ús correcte de l’aigua (com reutilitzar-la, netejar-la...), com estalviar energia pel que fa a la llum a la classe i tenir-hi animals i plantes.

Finalment hem recordat els diversos programes per afrontar l’educació per a la sostenibilitat, com ara l’Agenda 21, les Escoles Verdes, els Programes d’Innovació Educativa i els Projectes Comenius.

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Durant al classe de ciències socials, la professora ens ha parlat de la importància dels contes amb valor social. Per introduir-lo ens n’ha explicat un i hem hagut d’anar observant diversos ítems que s’han de tenir en compte a l’hora d’explicar un conte, com ara el vocabulari adient, l’entonació, la vocalització, l’expressivitat, l’obriment i tancament del conte, etc.

M’he adonat del paper important que juguen aquest tipus de conte pels infants. Per una banda, com la resta de contes, són una manera entenedora d’entendre conceptes, i és molt important potenciar la lectura de contes perquè dels 0 als 6 anys el cervell de l’infant fa un gran creixement i el conte argumenta de forma emocional les idees i els fa partícips de la història. A més, el conte potencia la llengua oral, la imaginació i els valors, a part de donar seguretat als infants, gràcies a l'estructura repetida del conte.


A través del conte, l'infant entén els valors socials a través dels personatges que hi apareixen, ja que les seves accions tindran unes consequències o unes altres. L'infant, a partir dels comportaments reflectits en els personatges, també es planteja com resoldre petits problemes que se li presenten a la vida quotidiana. A més a més, amb el conte social l'infant té l'oportunitat de compartir emocions i sentiments i interessar-se pels demés infants que l'envolten.

Alguns d’aquests conceptes els coneixia degut a una altra assignatura, però aquesta classe m’ha fet obrir els ulls davant del gran ventall d’ítems a tenir en compte per a que un conte sigui el màxim d’interessant i significatiu pels infants. Crec que a l’hora de plantejar-nos explicar un conte ens hem de parar a pensar en tots aquests ítems i tenir-los en compte.

La manera d’obrir el conte, per exemple, és un fet decisiu que influirà en l’interès i l’atenció dels nens. Si es crea expectació sobre la història que s’explicarà, si es pregunta sobre algun esdeveniment o algun animal, etc., l’infant s’interessarà pel que s’està fent. A més, si durant l’explicació del conte es fa participar cantant cançons o fent gestos, l’infant també trobarà l’activitat més motivant, ja que se sentirà partícip d’aquesta i hi formarà part.

La mirada és un altre aspecte que crec essencial; s’ha de mirar a tots els nens, evitant així excloure del conte amb la mirada. Només amb una mirada l’infant se sent part de l’activitat i encara hi voldrà participar més. A més, l’expressivitat i l’emoció ajuden molt a que els infants es facin seva la història i siguin més empàtics amb el que hi succeeix.

Per altra banda, trobo fonamental fer silencis o interrogacions per tal que els infants es plantegin dubtes i facin hipòtesis davant d’una situació.

Tots aquests aspectes els tinc clars a l’hora d’explicar un conte i sóc conscient de la seva importància. Tot i així, les primeres vegades que s’explica un conte s’ha de treballar més per tenir-los tots en compte. A més, a mesura que s’adquireix més experiència, molts d’aquests aspectes es comencen a tenir per la mà i es realitzen inconscientment. Per aconseguir-ho, però, s’hi ha de treballar a fons.

23 setembre 2011

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS

A la classe d’avui hem parlar sobre què vam extreure de la classe anterior; què és el que vam fer, què és el que teníem més clar i on no hi vam posar tanta èmfasi.

Més endavant hem parlat sobre la diferència entre el mètode, la metodologia i el model, conceptes que inicialment no acabava de tenir clars. El mètode és la manera de fer, com ara les petites accions que duem a terme a l’aula; la metodologia és la manera de realitzar l’ensenyament i l’aprenentatge i el model és la corrent pedagògica i les maneres d’entendre l’educació.

Després ens hem agrupat i hem debatut sobre una activitat realitzada en una aula que consistia en cultivar plantes.  Per això hem hagut de tenir en compte si l’activitat promou la capacitat de pensar dels infants, si permet la comunicació, si permet diverses maneres de fer dels infants, si aquests poden expressar lliurement les seves emocions i si es dóna la oportunitat de treballar cooperativament.

Aleshores, hem arribat a la conclusió de que en aquesta activitat els infants són totalment passius, no són protagonistes del seu aprenentatge, i el mestre és l’actiu. Per tant, això no afavoreix a una connexió emotiva ni a cap interacció. Els infant no intervenen, no experimenten i no fan preguntes, i el mestre mostra un únic mètode i una manera de fer i els infants es limiten a observar. El fet de no participar ni tenir contacte no permet tampoc l’expressió de les emocions ni la cooperació. Finalment hem vist que el millor model didàctic que representa aquesta activitat és el model dels anys 30.

Aquesta activitat m’ha fet plantejar-me com la duria jo a terme per tal que els infants adquirissin el màxim de coneixements i que participessin activament. En primer lloc, faria participar als infants en quant a portar de casa una patata, una pastanaga, etc. D’aquesta manera es personalitzarà més l’activitat i se la faran més seva. El mateix passa amb el recipient, que es pot personalitzar de la manera en que l’infant vulgui, és a dir, que no hi hagi un únic model de pot sinó que cada infant tingui el seu pot personalitzat.

Per tal de fer reflexionar als infants sobre el desenvolupament de les plantes enfocaria l’activitat de manera que ells l’encaminessin a partir dels seus dubtes i curiositats. En comptes d’omplir jo d’aigua tots els recipients i col·locar els escuradents, donaria llibertat als infants per a que ho fessin a la seva manera i participessin en el seu aprenentatge, no només en el de les plantes, sinó que també treballessin la cooperació, la comunicació, les emocions, les habilitats motrius, les matemàtiques, etc.

A més, donaria emoció a l’activitat fent moltes preguntes als infants (com creixen les plantes? Què necessiten per créixer? Respiren?...) perquè aquests es qüestionin coses i crearia expectació pel què passarà amb aquelles plantes, ja que fins al cap d’uns dies els infants no sabrien què passa amb elles. D’aquesta manera s’anirien preguntant coses constantment (que entre tots reflexionarien), anirien descobrint a poc a poc i anirien construint el seu coneixement.

Tot i així, aquest tipus d'activitat l'utilitzaria pel fet de tenir plantes o hortalisses a l'escola, però per aprendre sobre la natura optaria per realitzar sortides a l'entorn natural. D'aquesta manera, els infants s’exposarien directament en aquest entorn, tal i com s'explica a la lectura de Maria Arcà (De l'experiència concreta al pnsament abstracte. El procés d'aprenentatge), i és realment quan l'aprenentatge és significatiu. Només d’aquesta manera es preguntarien el perquè de les coses i intentarien trobar i entendre el món que els envolta. A més, aquest tipus d'activitat els motivaria més i estarien més il·lusionats i disposats a treballar.

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Aquesta segona sessió de didàctica de ciències socials s’ha basat en les idees i reflexions de la sessió passada. S’ha parlat sobre com portar la teoria a la pràctica a les aules i sobre l’acció docent.

Un aspecte important a l’hora d’estar a l’aula que hem comentat, que crec que és de gran importància, és la coherència entre allò que pensem i allò que fem a l’aula.

Hem parlat també sobre les concepcions de l’acció docent, que ja hem treballat amb intensitat durant el grau; l’alumnat passiu, que es limita a observar i no intervé, i l’actiu, que és aquell alumnat participatiu en que es basa el constructivisme.

Pel que fa a l’acció docent, el mestre ha de transmetre respecte, empatia, solidaritat, curiositat per les coses i ha d’aconseguir que els seus alumnes constantment es qüestionin la realitat, és a dir, que sàpiguen argumentar i arribar a acords amb els seus companys. A més, el mestre ha d’evitar els possibles prejudicis que pot tenir vers els alumnes, com ara prejudicis  ètnics, de gènere, de classe social, de ritmes d’aprenentatge, les etiquetes o els favoritismes.

Per últim, tota la classe conjuntament hem anat construint una llista de finalitats de l’àrea del coneixement del medi social, com ara el fet de fomentar el respecte i la sostenibilitat, desenvolupar un pensament crític davant de la realitat, que els infants prenguin consciència del món on vivim, que entenguin d’on venim per saber on són i cap a on van, despertar la curiositat per comprendre el món i les seves relacions, fomentar l’autonomia, la solidaritat i la justícia.

Fomentar la solidaritat entre companys