2 desembre 2011

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES NATURALS

Avui hem treballat què diu el currículum sobre les capacitats d’educació infantil. Treballar el medi a l’educació infantil és una oportunitat per a desenvolupar les capacitats dels infants. El fet de pensar, comunicar, emocionar-se, representar i fer promouen alguns d’aquests aspectes, que són les capacitats que volem que desenvolupin els infants.

El que diu el currículum sobre les capacitats és que l’infant ha d’aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma: construir-se en tota la dimensió emocional i donar-li la oportunitat de decidir. S’ha de potenciar, per tant, l’actuació i l’experiència. L’infant també ha d’aprendre a pensar i comunicar: saber expressar el que pensa, el que ha fet, ha de tenir esperit crític, desenvolupar la curiositat, fer-se hipòtesis i comparar. A més, també ha d’aprendre a conviure i habitar el món, és a dir, relacionar-se amb els altres i adoptar els valors de la comunitat, tal i com vam parlar la sessió de l’11 de novembre a socials, on parlàvem dels valors de la societat i la comunitat.

Hi ha uns àmbits temàtics que podem seleccionar. L’àmbit dels materials és l’àmbit cultural de la ciència centrada en el concepte de matèria i de canvi, maneres de pensar. En aquest àmbit es poden treballar els objectes quotidians, aliments, residus, paper, roques, roba, productes de neteja, etc.; En l’àmbit de la vida (model d’ésser viu i de medi) podem treballar els éssers vius i les seves parts, com ara fulles, llavors, branques, pol·len, flors, plomes, pèl, etc. en diversos medis, com ara la platja, el bosc, l’hort, la plaça, etc. Per últim,  a l’àmbit de moviment (model de força i energia) es treballen les joguines, pilotes, màquines, boles, rampes, piles, molinets, tubs, lots, etc.

Després hem parlat sobre els conceptes clau, que serveixen per organitzar l’experiència i el pensament. M’han cridat l’atenció ja que m’han obert els ulls a una àmplia diversitat d’activitats que poden potenciar conceptes molt importants a l’aula.

La diversitat/homogeneïtat es pot treballar amb el tema de les plantes a l’hort. Hem de fer germinar moltes coses, no només una mongeta, per poder així poder comparar i que els infants s’enriqueixen més,o comparar ous de diferents animals. També ho podem treballar a partir de safates amb diferents sòls (mullat, fred...). Hem de treballar la diversitat a partir d’allò que és homogeni.

El concepte de canvi/conservació fa veure als infants que les coses canvien però que de vegades es conserven. Això ho poden veure amb la transformació à aigua i pols: gelatina/gel i aigua: fer gel o fer aigua. Fer que l’aigua es quedi dura, transformar l’aigua en gel...

Amb la interacció/independència els infants poden veure que les coses estan relacionades o separades.

 Hem de ser conscients que hem de treballar també el concepte d’elements (parts)/estructura(relacions), ja que hem de treballar totes les parts dels animals, les persones, o el es vulgui treballar, com un tot. (Que ens imaginem que hi ha dins del cos? com pensem, com caminem, com respirem...)

L’abans/ara/després (temps) també és rellevant, ja que així els infants prenen consciència del pas del temps. à La reproducció dels pollets: com seran, com creixeran... o el cicle vital de les plantes són activitats molt interessants.

Amb l’aquí/allà (espai) els infants es poden preguntar si  tots els éssers vius poden viure en qualsevol lloc, perquè no tots els peixos són iguals,  què tenen els d’allà que no tenen els d’aquí...

Amb tot això, hem de tenir també en compte els diversos llenguatges per a treballar amb els infants:

1.     llenguatge plàstic: maquetes, murals, dibuixos individuals...

2.     llenguatge matemàtic: establir relacions quantitatives entre variables, construir gràfics, assignar valor numèric a les observacions

3.     llenguatge corporal: joc de simulació de característiques naturals, dramatització, utilitzar les parts del cos per representar, joc simbòlic.

4.     Verbal

Aquesta sessió m’ha enriquit molt personal i professionalment, ja que he pogut veure moltes activitats a l’aula relacionades amb el que s’ha anat explicant, el qual m’ha fet interioritzar millor els coneixements i motivar-me per treballar aquests conceptes amb els infants a les pràctiques i en un futur quan sigui mestra.

 















DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

A la sessió de socials també hem parlat sobre el currículum d’infantil. Primerament hem diferenciat el currículum ocult, que són aquelles decisions del centre i la cosmovisió; el currículum oficial i el currículum pràctic, que són aquells recursos, idees creatives i models. Genera una idea des d’on llencem la possibilitat de fer una unitat didàctica.

Ens hem preguntat perquè cal redactar un currículum. M’ha semblat una pregunta molt interessant ja que mai me l’havia fet. Perquè és important aquest consens i al redactar un currículum? El fet és que la societat ha de respondre de l’educació. El currículum ens fa ser més responsables d’una educació formal. Políticament es considera molt important l’educació infantil, però a molts altres països no tenen currículum, ja que no tenen aquesta responsabilitat social. Per tant, la nostra societat elabora uns codis normatius que serveixen per tenir aquesta responsabilitat social. Tot i així, hem incorporat fa molt poc la idea que l’educació infantil és una etapa que correspon també a la societat.

El que seria un procés didàctic complert és seguir una sèrie de passos. Primerament una fase d’exploració, és a dir, observar, després una fase d’introducció, on ens fem preguntes, més endavant la fase d’estructuració i per últim la d’aplicació, on pensaríem com en podríem fer un altre i on compartim el treball amb els companys. Quan fem revisions curriculars ens adonem que els mestres no tenen en compte moltes coses i que s’acaba treballant sempre el mateix. Per això considero molt important com a mestres fer una pràctica reflexiva on en el nostre dia a dia per tal de millorar cada dia.

Després d’aquesta introducció, hem passat a analitzar quins conceptes del currículum es treballen en les propostes de gimcana que havíem portat pensades. A la primera proposta que s’ha parlat, on hi havia diverses maneres d’interpretar la realitat, hem buscat personalment el que s’hi treballa i he pensat que s’incideix en l’”autoconeixement i gestió de les emocions: Identificació de les emocions bàsiques: amor, alegria, tristesa, enuig i por a partir de les pròpies vivències. Associació amb causes i conseqüències”, en l’”autonomia personal i relacional: participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius” i en l’”experimentació i representació: curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models”.

Més endavant, després de parlar d’altres activitats, ha sorgit el tema de que moltes vegades els nens no es consideren com realment són. Els nens són genis, són capaços de formular teories, però són molt simbòliques i sovint no lliguen amb les teories científiques. Van més enllà del que experimenten, construeixen teories. A les escoles de vegades no se’ls potencia aquesta capacitat de genis. Quan treballem amb fitxes, per exemple, tal i com vam parlar en una altra sessió, ens saltem aquest pas, ja que no veuen la raó de l’activitat ni el seu significat amb la realitat.

Amb les ftxes anul·lem l'experimentació, l'expressió, l'esperit crític, la curiositat el desenvolupament d'hipòtesis.