DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS: ESPAI I TEMPS

Es van dedicar dos seminaris a parlar sobre l’espai i el temps. En el primer seminari vam parlar de diversos aspectes sobre aquesta temàtica a través dels diaris dels personatges de Can Coll.

Primer vam comentar la frase d’“humit de fred”, que havia escrit algú de la classe. Es va dir que la humitat no té perquè anar amb el fred. Hi ha dies que són freds i no necessàriament són humits. Si traspassem als infants afirmacions com aquesta els traspassem una visió que no té rigor científic. Creem conceptes que no tenen fonament científic, per això és molt important que en el coneixement del medi social el rigor científic hi ha de ser, perquè sinó els ajudem a concebre idees que no són coherents. Hem dit també que els contes en general apliquen exageracions respecte l’espai i el temps.

Com a futura mestra em pregunto què hauria de fer per aconseguir això, i crec que he fer pensar i reflexionar als infants, que facin hipòtesis sobre tot allò que els envolta, i parlar-los de coses reals amb precisió científica.

Com a mestres també hem de fer s’adonin que hi ha diferents possibilitats, perquè el coneixement social és un coneixement que es basa en triar entre diverses opcions.

Més endavant vam dir que hi ha molts tipus de temps: històric, biològic, meteorològic, viscut, de treball, d’oci, curt i llarg (la durada del temps és relativa). Durant la classe vaig aprendre que tots aquests temps i la cosmovisió del món els construïm en base a l’experiència, les rutines i el llenguatge (que reforça la rutina).

Després es va parlar sobre el procés de fer pa, que antigament durava com a mínim dos dies, i es feien cada 15 dies o més. Veiem que els ritmes han canviat, i això ho hem de tenir en compte. Pel que fa als nostres infants, hem de procurar que sàpiguen què vol dir el canvi i que tinguin la ment complexa i siguin conscients que ara les coses són diferents i perquè es canvia.

El que em vaig preguntar, dons, és “com podem treballar l’abans, el després, el canvi amb els infants?” Crec que he de fer tot el possible per a que els infants experimentin, ja que és la única manera de que els nens s’adonin de cmoltes coses i aprenguin del món que els envolta. En aquest cas, per exemple, amb els infants es podria fer que visquin l’experiència de com es feia el pa abans i com es fa ara, i que es preguntin què ha canviat, perquè ha canviat...

Un altre aspecte que vam comentar és perquè ens serveix comparar el passat amb ara, i vam veure que el passat és un pensament amb perspectiva per poder ser més conscients en l’ara i pensar què pot passar al futur. Tot i així, també serveix per ordenar i seleccionar el record. Els records fan referència a rituals que marquen els grans períodes de la vida. Els rituals socials són molt importants perquè ens fan fixar els records. Per tant, és molt important construir la nostra història i endreçar el record.

El temps és  quelcom que endrecem de manera inconscients en records que tenim emmagatzemats. En funció de la situació recordarem uns o altres. Llavors em preguntava, “què fa que algunes experiències les recordem i altres no?”, la veritat és que mai m’havia parat a pensar en això! Resulta que el record ve marcat per emocions que fan que l’esquema es vegi condicionat per una emoció intensa, per tant, quan vivim una situació acompanyada d¡una emoció molt intensa, aquest moment el recordarem sempre. Per tant, hem de fer que els infants s’emocionin. Si no emocionem als nens no recordaran vivències i no els marcarà.

Per últim, vam parlar sobre quan es triga en matar un porc. El que vam parlar és que hem de tenir molt present la consciència de durada. Els nens no tenen consciència de durada, i a educació infantil hem de preguntar sobre la durada de les activitats (ha sigut curta o llarga, l’activitat?). D’aquesta manera també podem saber si els ha agradat o no (si se’ls ha passat ràpid o lent), en comptes de preguntar si els ha agradat o no.

Com a conclusió, es va dir que la comparació és essencial per treballar l’espai, ja que organitzem conceptes diferenciant i comparant, per exemple gran/petit.

Seguint amb aquest mateix concepte de gran/petit, i relacionant amb el segon seminari, vam veure que s’hi treballa el contorn, igual que amb aquest s’hi treballen les delimitacions, i així podem iniciar els infants a l’abstracció, a imaginar-se com es aquell espai i el seu significat.

Durant el seminari la professora ens va anar fent diverses preguntes, tot passant-nos una pilota de la bola del món per a que responguéssim. Algunes de les preguntes van ser:

•  Perquè a canàries hi ha una hora menys? Està relacionat amb els meridians i el moviment de la terra. Com a persones, tenim la necessitat d’ordenar l’espai i el temps. L’espai ens ordena el temps, ja que el moviment de la terra fa que alhora ens serveixi per ordenar el temps. Per tant, veiem que l’espai i el temps estan relacionats.

• Quantes penínsules ibèriques hi cabrien a la Terra? Doncs mil penínsules ibèriques. 500 milions de km². Si els nens descobreixen un concepte així, o també que a la Terra hi ha  7 mil milions d’habitants a la terra, llavors descobreixen que la Terra és finita. Un dels objectius de treballar l’espai a l’escola des d’infantil fins més grans és precisament per prendre consciència planetària de que el nostre espai no és infinit, per tant, la petjada ecològica que deixem en aquest espai finit és molt important.

També vam dir que és important treballar amb els infants les capacitats projectives, és a dir, que vegin imatges des de diversos punts de vista. Així els ajudem a tenir capacitat projectiva i d’abstracció i potenciem les capacitats imaginatives, a interpretar el món en que vivim a través d’una capacitat imaginativa.

A més, s’ha de tenir en compte el fet de treballar el llenguatge de la graficitat, ja que aquest potencia una gran capacitat de comunicació, i des que som petits tenim la necessitat d’expressar-nos allò que construïm cap a dins.

Després, vam realitzar un plànol de casa nostra a la universitat per comprovar el que s’havia parlat anteriorment, i veig que es treballa la delimitació i treballem la representació, del punt de sortida i punt d’arribada, i això indica ordre, perquè és una direcció. Amb això els infants incrementarien les seves capacitats espacials, que els condicionarà la seva orientació i lateralitat.

Per últim vam parlar de l’origen d’algunes paraules, com ara Àfrica (escuma, més enllà del mediterrani) i Àsia (les terres que estan a l’est), ja que els topònims ens ajuden a diferenciar, amb ells donem valors, identifiquem i qualifiquem un espai. Ens donen l’oportunitat de tenir una unitat d’investigació, perquè darrera del nm hi ha molta història molta recerca a fer.

Crec que si amb els infants es treballen aquestes preguntes, aquests fan deduccions i així es creen esquemes mentals, a partir d’aquestes incògnites. Crec que amb els infants s’ha de treballar d’aquesta manera, fer-los crear hipòtesis constantment. A més, si dedueixen una cosa per ells mateixos, aquesta els marcarà i la recordaran. Si directament els ho expliquem, tot això no quedarà.

Deduir i fer hipòtesis