14 octubre 2011

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS

En aquesta sessió ens hem plantejat la pregunta de quin és el nostre desig per protegir la Terra, a la qual jo he pensat en que les persones siguin conscients de tenir cura del medi que els envolta. Hi ha hagut respostes de tot tipus, com ara evitar incendis, utilitzar energies renovables, protegir el medi ambient, evitar emissions de Co2...

Aquesta pregunta de “quin és el vostre desig per protegir la Terra?” m’ha fet adonar-me que és essencial preguntar-la si volem fer que els infants comencin a tenir consciència de a importància del medi natural que els envolta i que el respectin i en tinguin cura. Per tant, l’escola té un responsabilitat primordial en aquest aspecte, ja que necessitem un canvi tant social com educatiu.

Més endavant hem llegit els principis de la Carta de la Terra, centrant-nos en el primer bloc “Respecte i cura de la comunitat de vida”. Ens hem agrupat i hem plantejat propostes d’activitats amb els infants per tal que aquest principi es porti a terme, com ara realitzar un projecte de reciclatge (fer manualitats amb productes de reciclatge i que transmetin les idees de reciclatge fora de l’escola); tenir papereres de reciclatge; fer excursions al bosc, a una granja... per acostar els infants al seu entorn i prenguin consciència de la importància de conservar-lo; fomentar els valors com el respecte, l’empatia, igualtat, solidaritat, etc.; tenir un hort, un jardí, i animals i plantes a la classe.

Després d’aquesta activitat s’ha parlat també dels principis del desenvolupament sostenible. Hem de tenir en compte el nostre futur, ja que si no el tenim en compte això ens frena a fer segons quines coses.

S’ha de treballar per aconseguir una nova ètica que tingui en compte el medi ambient i l’equitat entre les persones. Hem d’aconseguir una acció transformadora, és a dir, fomentar els petits hàbits que canviïn la relació amb els materials, amb les persones, amb l’aigua, la llum... Hem de fer també projectes amb la comunitat per aconseguir un desenvolupament més sostenible i que arribi a les famílies.

Hem de desenvolupar un nou estil de pensament (d’una manera més complexa), és a dir, treballar més les interrelacions de les coses, pensar que moltes causes poden causar molts efectes (com a l’activitat del bosc: pensar en vàries possibilitats sobre el que hi succeeix).

Hem de desenvolupar una nova ètica i una nova acció. Pel que fa a l’ètica, com a mestres hem de promoure el benefici col·lectiu, és a dir, promoure accions i pensaments que beneficien al màxim de persones. A més, també hem de fer que es prengui consciència de que depenem de la realitat biològica que ens envolta i que la Terra és la nostra llar i l’hem de cuidar. Per això és important promoure les sortides a diversos indrets del nostre entorn.

Pel que fa a una nova acció, és important que tinguem, a part d’una acció individual, una acció comunitària i mundial, és a dir, que hem de ser actius en associacions i treballar a través de xarxes de manera estratègica i mirar les coses a llarg plaç.

Aleshores, per aquest canvi social i educatiu que he mencionat abans, necessitem que l’escola infantil contribueixi en el desenvolupament d’una societat més sostenible. Per això s’ha de tenir en compte que ha de passar  per un canvi en la manera de treballar i en el funcionament de tota la comunitat en general.

Per exemple, crec que el més important és començar per millorar la qualitat ambiental de l’escola (utilitzar productes de neteja més ecològics, realitzar projectes i que les famílies hi participin), organitzar el currículum de manera diferent, treballar amb altres escoles per apropiar-se de la comunitat, canviar contenidors i tenir un pati biodivers. A part, conscienciar de l’ús correcte de l’aigua (com reutilitzar-la, netejar-la...), com estalviar energia pel que fa a la llum a la classe i tenir-hi animals i plantes.

Finalment hem recordat els diversos programes per afrontar l’educació per a la sostenibilitat, com ara l’Agenda 21, les Escoles Verdes, els Programes d’Innovació Educativa i els Projectes Comenius.

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Durant al classe de ciències socials, la professora ens ha parlat de la importància dels contes amb valor social. Per introduir-lo ens n’ha explicat un i hem hagut d’anar observant diversos ítems que s’han de tenir en compte a l’hora d’explicar un conte, com ara el vocabulari adient, l’entonació, la vocalització, l’expressivitat, l’obriment i tancament del conte, etc.

M’he adonat del paper important que juguen aquest tipus de conte pels infants. Per una banda, com la resta de contes, són una manera entenedora d’entendre conceptes, i és molt important potenciar la lectura de contes perquè dels 0 als 6 anys el cervell de l’infant fa un gran creixement i el conte argumenta de forma emocional les idees i els fa partícips de la història. A més, el conte potencia la llengua oral, la imaginació i els valors, a part de donar seguretat als infants, gràcies a l'estructura repetida del conte.


A través del conte, l'infant entén els valors socials a través dels personatges que hi apareixen, ja que les seves accions tindran unes consequències o unes altres. L'infant, a partir dels comportaments reflectits en els personatges, també es planteja com resoldre petits problemes que se li presenten a la vida quotidiana. A més a més, amb el conte social l'infant té l'oportunitat de compartir emocions i sentiments i interessar-se pels demés infants que l'envolten.

Alguns d’aquests conceptes els coneixia degut a una altra assignatura, però aquesta classe m’ha fet obrir els ulls davant del gran ventall d’ítems a tenir en compte per a que un conte sigui el màxim d’interessant i significatiu pels infants. Crec que a l’hora de plantejar-nos explicar un conte ens hem de parar a pensar en tots aquests ítems i tenir-los en compte.

La manera d’obrir el conte, per exemple, és un fet decisiu que influirà en l’interès i l’atenció dels nens. Si es crea expectació sobre la història que s’explicarà, si es pregunta sobre algun esdeveniment o algun animal, etc., l’infant s’interessarà pel que s’està fent. A més, si durant l’explicació del conte es fa participar cantant cançons o fent gestos, l’infant també trobarà l’activitat més motivant, ja que se sentirà partícip d’aquesta i hi formarà part.

La mirada és un altre aspecte que crec essencial; s’ha de mirar a tots els nens, evitant així excloure del conte amb la mirada. Només amb una mirada l’infant se sent part de l’activitat i encara hi voldrà participar més. A més, l’expressivitat i l’emoció ajuden molt a que els infants es facin seva la història i siguin més empàtics amb el que hi succeeix.

Per altra banda, trobo fonamental fer silencis o interrogacions per tal que els infants es plantegin dubtes i facin hipòtesis davant d’una situació.

Tots aquests aspectes els tinc clars a l’hora d’explicar un conte i sóc conscient de la seva importància. Tot i així, les primeres vegades que s’explica un conte s’ha de treballar més per tenir-los tots en compte. A més, a mesura que s’adquireix més experiència, molts d’aquests aspectes es comencen a tenir per la mà i es realitzen inconscientment. Per aconseguir-ho, però, s’hi ha de treballar a fons.

23 setembre 2011

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS

A la classe d’avui hem parlar sobre què vam extreure de la classe anterior; què és el que vam fer, què és el que teníem més clar i on no hi vam posar tanta èmfasi.

Més endavant hem parlat sobre la diferència entre el mètode, la metodologia i el model, conceptes que inicialment no acabava de tenir clars. El mètode és la manera de fer, com ara les petites accions que duem a terme a l’aula; la metodologia és la manera de realitzar l’ensenyament i l’aprenentatge i el model és la corrent pedagògica i les maneres d’entendre l’educació.

Després ens hem agrupat i hem debatut sobre una activitat realitzada en una aula que consistia en cultivar plantes.  Per això hem hagut de tenir en compte si l’activitat promou la capacitat de pensar dels infants, si permet la comunicació, si permet diverses maneres de fer dels infants, si aquests poden expressar lliurement les seves emocions i si es dóna la oportunitat de treballar cooperativament.

Aleshores, hem arribat a la conclusió de que en aquesta activitat els infants són totalment passius, no són protagonistes del seu aprenentatge, i el mestre és l’actiu. Per tant, això no afavoreix a una connexió emotiva ni a cap interacció. Els infant no intervenen, no experimenten i no fan preguntes, i el mestre mostra un únic mètode i una manera de fer i els infants es limiten a observar. El fet de no participar ni tenir contacte no permet tampoc l’expressió de les emocions ni la cooperació. Finalment hem vist que el millor model didàctic que representa aquesta activitat és el model dels anys 30.

Aquesta activitat m’ha fet plantejar-me com la duria jo a terme per tal que els infants adquirissin el màxim de coneixements i que participessin activament. En primer lloc, faria participar als infants en quant a portar de casa una patata, una pastanaga, etc. D’aquesta manera es personalitzarà més l’activitat i se la faran més seva. El mateix passa amb el recipient, que es pot personalitzar de la manera en que l’infant vulgui, és a dir, que no hi hagi un únic model de pot sinó que cada infant tingui el seu pot personalitzat.

Per tal de fer reflexionar als infants sobre el desenvolupament de les plantes enfocaria l’activitat de manera que ells l’encaminessin a partir dels seus dubtes i curiositats. En comptes d’omplir jo d’aigua tots els recipients i col·locar els escuradents, donaria llibertat als infants per a que ho fessin a la seva manera i participessin en el seu aprenentatge, no només en el de les plantes, sinó que també treballessin la cooperació, la comunicació, les emocions, les habilitats motrius, les matemàtiques, etc.

A més, donaria emoció a l’activitat fent moltes preguntes als infants (com creixen les plantes? Què necessiten per créixer? Respiren?...) perquè aquests es qüestionin coses i crearia expectació pel què passarà amb aquelles plantes, ja que fins al cap d’uns dies els infants no sabrien què passa amb elles. D’aquesta manera s’anirien preguntant coses constantment (que entre tots reflexionarien), anirien descobrint a poc a poc i anirien construint el seu coneixement.

Tot i així, aquest tipus d'activitat l'utilitzaria pel fet de tenir plantes o hortalisses a l'escola, però per aprendre sobre la natura optaria per realitzar sortides a l'entorn natural. D'aquesta manera, els infants s’exposarien directament en aquest entorn, tal i com s'explica a la lectura de Maria Arcà (De l'experiència concreta al pnsament abstracte. El procés d'aprenentatge), i és realment quan l'aprenentatge és significatiu. Només d’aquesta manera es preguntarien el perquè de les coses i intentarien trobar i entendre el món que els envolta. A més, aquest tipus d'activitat els motivaria més i estarien més il·lusionats i disposats a treballar.

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Aquesta segona sessió de didàctica de ciències socials s’ha basat en les idees i reflexions de la sessió passada. S’ha parlat sobre com portar la teoria a la pràctica a les aules i sobre l’acció docent.

Un aspecte important a l’hora d’estar a l’aula que hem comentat, que crec que és de gran importància, és la coherència entre allò que pensem i allò que fem a l’aula.

Hem parlat també sobre les concepcions de l’acció docent, que ja hem treballat amb intensitat durant el grau; l’alumnat passiu, que es limita a observar i no intervé, i l’actiu, que és aquell alumnat participatiu en que es basa el constructivisme.

Pel que fa a l’acció docent, el mestre ha de transmetre respecte, empatia, solidaritat, curiositat per les coses i ha d’aconseguir que els seus alumnes constantment es qüestionin la realitat, és a dir, que sàpiguen argumentar i arribar a acords amb els seus companys. A més, el mestre ha d’evitar els possibles prejudicis que pot tenir vers els alumnes, com ara prejudicis  ètnics, de gènere, de classe social, de ritmes d’aprenentatge, les etiquetes o els favoritismes.

Per últim, tota la classe conjuntament hem anat construint una llista de finalitats de l’àrea del coneixement del medi social, com ara el fet de fomentar el respecte i la sostenibilitat, desenvolupar un pensament crític davant de la realitat, que els infants prenguin consciència del món on vivim, que entenguin d’on venim per saber on són i cap a on van, despertar la curiositat per comprendre el món i les seves relacions, fomentar l’autonomia, la solidaritat i la justícia.

Fomentar la solidaritat entre companys