DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS: ESPAI I TEMPS

Es van dedicar dos seminaris a parlar sobre l’espai i el temps. En el primer seminari vam parlar de diversos aspectes sobre aquesta temàtica a través dels diaris dels personatges de Can Coll.

Primer vam comentar la frase d’“humit de fred”, que havia escrit algú de la classe. Es va dir que la humitat no té perquè anar amb el fred. Hi ha dies que són freds i no necessàriament són humits. Si traspassem als infants afirmacions com aquesta els traspassem una visió que no té rigor científic. Creem conceptes que no tenen fonament científic, per això és molt important que en el coneixement del medi social el rigor científic hi ha de ser, perquè sinó els ajudem a concebre idees que no són coherents. Hem dit també que els contes en general apliquen exageracions respecte l’espai i el temps.

Com a futura mestra em pregunto què hauria de fer per aconseguir això, i crec que he fer pensar i reflexionar als infants, que facin hipòtesis sobre tot allò que els envolta, i parlar-los de coses reals amb precisió científica.

Com a mestres també hem de fer s’adonin que hi ha diferents possibilitats, perquè el coneixement social és un coneixement que es basa en triar entre diverses opcions.

Més endavant vam dir que hi ha molts tipus de temps: històric, biològic, meteorològic, viscut, de treball, d’oci, curt i llarg (la durada del temps és relativa). Durant la classe vaig aprendre que tots aquests temps i la cosmovisió del món els construïm en base a l’experiència, les rutines i el llenguatge (que reforça la rutina).

Després es va parlar sobre el procés de fer pa, que antigament durava com a mínim dos dies, i es feien cada 15 dies o més. Veiem que els ritmes han canviat, i això ho hem de tenir en compte. Pel que fa als nostres infants, hem de procurar que sàpiguen què vol dir el canvi i que tinguin la ment complexa i siguin conscients que ara les coses són diferents i perquè es canvia.

El que em vaig preguntar, dons, és “com podem treballar l’abans, el després, el canvi amb els infants?” Crec que he de fer tot el possible per a que els infants experimentin, ja que és la única manera de que els nens s’adonin de cmoltes coses i aprenguin del món que els envolta. En aquest cas, per exemple, amb els infants es podria fer que visquin l’experiència de com es feia el pa abans i com es fa ara, i que es preguntin què ha canviat, perquè ha canviat...

Un altre aspecte que vam comentar és perquè ens serveix comparar el passat amb ara, i vam veure que el passat és un pensament amb perspectiva per poder ser més conscients en l’ara i pensar què pot passar al futur. Tot i així, també serveix per ordenar i seleccionar el record. Els records fan referència a rituals que marquen els grans períodes de la vida. Els rituals socials són molt importants perquè ens fan fixar els records. Per tant, és molt important construir la nostra història i endreçar el record.

El temps és  quelcom que endrecem de manera inconscients en records que tenim emmagatzemats. En funció de la situació recordarem uns o altres. Llavors em preguntava, “què fa que algunes experiències les recordem i altres no?”, la veritat és que mai m’havia parat a pensar en això! Resulta que el record ve marcat per emocions que fan que l’esquema es vegi condicionat per una emoció intensa, per tant, quan vivim una situació acompanyada d¡una emoció molt intensa, aquest moment el recordarem sempre. Per tant, hem de fer que els infants s’emocionin. Si no emocionem als nens no recordaran vivències i no els marcarà.

Per últim, vam parlar sobre quan es triga en matar un porc. El que vam parlar és que hem de tenir molt present la consciència de durada. Els nens no tenen consciència de durada, i a educació infantil hem de preguntar sobre la durada de les activitats (ha sigut curta o llarga, l’activitat?). D’aquesta manera també podem saber si els ha agradat o no (si se’ls ha passat ràpid o lent), en comptes de preguntar si els ha agradat o no.

Com a conclusió, es va dir que la comparació és essencial per treballar l’espai, ja que organitzem conceptes diferenciant i comparant, per exemple gran/petit.

Seguint amb aquest mateix concepte de gran/petit, i relacionant amb el segon seminari, vam veure que s’hi treballa el contorn, igual que amb aquest s’hi treballen les delimitacions, i així podem iniciar els infants a l’abstracció, a imaginar-se com es aquell espai i el seu significat.

Durant el seminari la professora ens va anar fent diverses preguntes, tot passant-nos una pilota de la bola del món per a que responguéssim. Algunes de les preguntes van ser:

•  Perquè a canàries hi ha una hora menys? Està relacionat amb els meridians i el moviment de la terra. Com a persones, tenim la necessitat d’ordenar l’espai i el temps. L’espai ens ordena el temps, ja que el moviment de la terra fa que alhora ens serveixi per ordenar el temps. Per tant, veiem que l’espai i el temps estan relacionats.

• Quantes penínsules ibèriques hi cabrien a la Terra? Doncs mil penínsules ibèriques. 500 milions de km². Si els nens descobreixen un concepte així, o també que a la Terra hi ha  7 mil milions d’habitants a la terra, llavors descobreixen que la Terra és finita. Un dels objectius de treballar l’espai a l’escola des d’infantil fins més grans és precisament per prendre consciència planetària de que el nostre espai no és infinit, per tant, la petjada ecològica que deixem en aquest espai finit és molt important.

També vam dir que és important treballar amb els infants les capacitats projectives, és a dir, que vegin imatges des de diversos punts de vista. Així els ajudem a tenir capacitat projectiva i d’abstracció i potenciem les capacitats imaginatives, a interpretar el món en que vivim a través d’una capacitat imaginativa.

A més, s’ha de tenir en compte el fet de treballar el llenguatge de la graficitat, ja que aquest potencia una gran capacitat de comunicació, i des que som petits tenim la necessitat d’expressar-nos allò que construïm cap a dins.

Després, vam realitzar un plànol de casa nostra a la universitat per comprovar el que s’havia parlat anteriorment, i veig que es treballa la delimitació i treballem la representació, del punt de sortida i punt d’arribada, i això indica ordre, perquè és una direcció. Amb això els infants incrementarien les seves capacitats espacials, que els condicionarà la seva orientació i lateralitat.

Per últim vam parlar de l’origen d’algunes paraules, com ara Àfrica (escuma, més enllà del mediterrani) i Àsia (les terres que estan a l’est), ja que els topònims ens ajuden a diferenciar, amb ells donem valors, identifiquem i qualifiquem un espai. Ens donen l’oportunitat de tenir una unitat d’investigació, perquè darrera del nm hi ha molta història molta recerca a fer.

Crec que si amb els infants es treballen aquestes preguntes, aquests fan deduccions i així es creen esquemes mentals, a partir d’aquestes incògnites. Crec que amb els infants s’ha de treballar d’aquesta manera, fer-los crear hipòtesis constantment. A més, si dedueixen una cosa per ells mateixos, aquesta els marcarà i la recordaran. Si directament els ho expliquem, tot això no quedarà.

Deduir i fer hipòtesis

2 desembre 2011

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES NATURALS

Avui hem treballat què diu el currículum sobre les capacitats d’educació infantil. Treballar el medi a l’educació infantil és una oportunitat per a desenvolupar les capacitats dels infants. El fet de pensar, comunicar, emocionar-se, representar i fer promouen alguns d’aquests aspectes, que són les capacitats que volem que desenvolupin els infants.

El que diu el currículum sobre les capacitats és que l’infant ha d’aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma: construir-se en tota la dimensió emocional i donar-li la oportunitat de decidir. S’ha de potenciar, per tant, l’actuació i l’experiència. L’infant també ha d’aprendre a pensar i comunicar: saber expressar el que pensa, el que ha fet, ha de tenir esperit crític, desenvolupar la curiositat, fer-se hipòtesis i comparar. A més, també ha d’aprendre a conviure i habitar el món, és a dir, relacionar-se amb els altres i adoptar els valors de la comunitat, tal i com vam parlar la sessió de l’11 de novembre a socials, on parlàvem dels valors de la societat i la comunitat.

Hi ha uns àmbits temàtics que podem seleccionar. L’àmbit dels materials és l’àmbit cultural de la ciència centrada en el concepte de matèria i de canvi, maneres de pensar. En aquest àmbit es poden treballar els objectes quotidians, aliments, residus, paper, roques, roba, productes de neteja, etc.; En l’àmbit de la vida (model d’ésser viu i de medi) podem treballar els éssers vius i les seves parts, com ara fulles, llavors, branques, pol·len, flors, plomes, pèl, etc. en diversos medis, com ara la platja, el bosc, l’hort, la plaça, etc. Per últim,  a l’àmbit de moviment (model de força i energia) es treballen les joguines, pilotes, màquines, boles, rampes, piles, molinets, tubs, lots, etc.

Després hem parlat sobre els conceptes clau, que serveixen per organitzar l’experiència i el pensament. M’han cridat l’atenció ja que m’han obert els ulls a una àmplia diversitat d’activitats que poden potenciar conceptes molt importants a l’aula.

La diversitat/homogeneïtat es pot treballar amb el tema de les plantes a l’hort. Hem de fer germinar moltes coses, no només una mongeta, per poder així poder comparar i que els infants s’enriqueixen més,o comparar ous de diferents animals. També ho podem treballar a partir de safates amb diferents sòls (mullat, fred...). Hem de treballar la diversitat a partir d’allò que és homogeni.

El concepte de canvi/conservació fa veure als infants que les coses canvien però que de vegades es conserven. Això ho poden veure amb la transformació à aigua i pols: gelatina/gel i aigua: fer gel o fer aigua. Fer que l’aigua es quedi dura, transformar l’aigua en gel...

Amb la interacció/independència els infants poden veure que les coses estan relacionades o separades.

 Hem de ser conscients que hem de treballar també el concepte d’elements (parts)/estructura(relacions), ja que hem de treballar totes les parts dels animals, les persones, o el es vulgui treballar, com un tot. (Que ens imaginem que hi ha dins del cos? com pensem, com caminem, com respirem...)

L’abans/ara/després (temps) també és rellevant, ja que així els infants prenen consciència del pas del temps. à La reproducció dels pollets: com seran, com creixeran... o el cicle vital de les plantes són activitats molt interessants.

Amb l’aquí/allà (espai) els infants es poden preguntar si  tots els éssers vius poden viure en qualsevol lloc, perquè no tots els peixos són iguals,  què tenen els d’allà que no tenen els d’aquí...

Amb tot això, hem de tenir també en compte els diversos llenguatges per a treballar amb els infants:

1.     llenguatge plàstic: maquetes, murals, dibuixos individuals...

2.     llenguatge matemàtic: establir relacions quantitatives entre variables, construir gràfics, assignar valor numèric a les observacions

3.     llenguatge corporal: joc de simulació de característiques naturals, dramatització, utilitzar les parts del cos per representar, joc simbòlic.

4.     Verbal

Aquesta sessió m’ha enriquit molt personal i professionalment, ja que he pogut veure moltes activitats a l’aula relacionades amb el que s’ha anat explicant, el qual m’ha fet interioritzar millor els coneixements i motivar-me per treballar aquests conceptes amb els infants a les pràctiques i en un futur quan sigui mestra.

 















DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

A la sessió de socials també hem parlat sobre el currículum d’infantil. Primerament hem diferenciat el currículum ocult, que són aquelles decisions del centre i la cosmovisió; el currículum oficial i el currículum pràctic, que són aquells recursos, idees creatives i models. Genera una idea des d’on llencem la possibilitat de fer una unitat didàctica.

Ens hem preguntat perquè cal redactar un currículum. M’ha semblat una pregunta molt interessant ja que mai me l’havia fet. Perquè és important aquest consens i al redactar un currículum? El fet és que la societat ha de respondre de l’educació. El currículum ens fa ser més responsables d’una educació formal. Políticament es considera molt important l’educació infantil, però a molts altres països no tenen currículum, ja que no tenen aquesta responsabilitat social. Per tant, la nostra societat elabora uns codis normatius que serveixen per tenir aquesta responsabilitat social. Tot i així, hem incorporat fa molt poc la idea que l’educació infantil és una etapa que correspon també a la societat.

El que seria un procés didàctic complert és seguir una sèrie de passos. Primerament una fase d’exploració, és a dir, observar, després una fase d’introducció, on ens fem preguntes, més endavant la fase d’estructuració i per últim la d’aplicació, on pensaríem com en podríem fer un altre i on compartim el treball amb els companys. Quan fem revisions curriculars ens adonem que els mestres no tenen en compte moltes coses i que s’acaba treballant sempre el mateix. Per això considero molt important com a mestres fer una pràctica reflexiva on en el nostre dia a dia per tal de millorar cada dia.

Després d’aquesta introducció, hem passat a analitzar quins conceptes del currículum es treballen en les propostes de gimcana que havíem portat pensades. A la primera proposta que s’ha parlat, on hi havia diverses maneres d’interpretar la realitat, hem buscat personalment el que s’hi treballa i he pensat que s’incideix en l’”autoconeixement i gestió de les emocions: Identificació de les emocions bàsiques: amor, alegria, tristesa, enuig i por a partir de les pròpies vivències. Associació amb causes i conseqüències”, en l’”autonomia personal i relacional: participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius” i en l’”experimentació i representació: curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models”.

Més endavant, després de parlar d’altres activitats, ha sorgit el tema de que moltes vegades els nens no es consideren com realment són. Els nens són genis, són capaços de formular teories, però són molt simbòliques i sovint no lliguen amb les teories científiques. Van més enllà del que experimenten, construeixen teories. A les escoles de vegades no se’ls potencia aquesta capacitat de genis. Quan treballem amb fitxes, per exemple, tal i com vam parlar en una altra sessió, ens saltem aquest pas, ja que no veuen la raó de l’activitat ni el seu significat amb la realitat.

Amb les ftxes anul·lem l'experimentació, l'expressió, l'esperit crític, la curiositat el desenvolupament d'hipòtesis.

11 novembre 2011

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Degut a que ahir es va dur a terme la Festa Major de l’Autònoma, avui hem parlat sobre les conseqüències que aquesta ha portat al matí següent. Si veiem el que hem anat treballant al llarg del curs, ara podem parlar d’alteritat. Molts dels assistents a la festa van deixar la universitat amb molt males condicions, plena de brutícia. Això és degut a que no practiquen l’alteritat i no tenen un sentiment de pertànyer a una comunitat, ja que per a ells no existeix en futur, només miren al aquí i ara, el moment. Arrel d’això s’ha parlat sobre la realitat líquida, és a dir, que vivim en una societat que viu sense gaire preocupació  per al futur.

Vivim, per tant, en una societat on no hi ha comunitats fixes, sinó que es creen i destrueixen constantment. La societat ha fet un canvi, ja que abans vivíem en una societat jeràrquica molt controlada i la societat d’ara és poc controlada. És a dir, abans la societat seguia una estructura vertical i ara és horitzontal, i és molt difícil posar normes.

Davant d’aquesta festa, podem veure que crida l’atenció a la gent perquè és una cosa prohibida, i a la societat, les coes prohibides són les que més criden l’atenció de fer, ja que es trenquen normes i barreres. Com a futura mestra, he de tenir en compte que coses semblants poden passar a l’aula, i s’ha de tenir present per tal d’actuar d ela millor manera possible. Com a futura mestra també he de tenir  molt present que és molt important educar en valors per a vetllar per a una societat on predomini l’alteritat.

La sessió d’avui la relaciono amb l’article de Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics, que parla sobre l’alteritat i en sentiment de comunitat.

Un tema que també hem parlat és el concepte de súbdit, que és aquell que desprecia la comunitat i alhora es desprecia a ell mateix perquè no es considera ciutadà, no té un autocontrol social.

Més endavant s’ha parlat del temps històric, que el seu dibuix respon a allò que ens han inculcat. Si el dibuix és lineal respon a l’ascendent jueu cristià on tenen una concepció d’un final poc feliç. En canvi, si és una espiral, la concepció és d’orient, on el temps no té inici ni final i creuen en la reencarnació. El temps es va recreant, canviant i mantenint. Això m’ha semblat curiós, ja que no m’havia parat a pensar el per què d’aquest dibuix.

Per últim, hem parlat de l’espai geogràfic, el qual està definit quan hi ha límits i identitat. Aquest tema l’hem relacionat amb l’educació infantil perquè es treballen molt els límits i les identitats de les coses.

El que m’ha cridat l’atenció d’aquesta sessió, com en d’altres, és la relació que es fa amb el que es parla a l’aula i la vida a les escoles, fet que trobo molt important.

Alteritat i responsabilitat social! El deure dels ciutadans.

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES NATURALS

Avui hem anat a una conferència feta per Rosa Maria Tarín sobre l’educació per a la sostenibilitat a l’escola bressol.

S’han parlat diferents aspectes sobre l’educació per la sostenibilitat a les escoles bressol parlant de diversos autors i exemples en escoles bressol. Ens ha parlat també sobre el que s’entén per educació ambiental i per la sostenibilitat, del currículum, de quina imatge d’infant partim, dels espais d’interacció, del temps, entre d’altres. A més, s’ha parlat de conceptes nous com ara l’escola saludable, solidària i sostenible, i les 4R:  reciclar, reutilitzar, reduir, refusar.

També s’ha parlat del concepte d’anorèxia pedagògica, el qual m’ha cridat molt l’atenció. M’ha fet pensar en el que s’ha parlat en diverses assignatures. Els mestres tendeixen a fer que els infants realitzin fitxes sense cap contingut funcional ni significatiu. Crec que com a futurs mestres hem de tenir molt present que el més important és que el que facin estigui realment relacionat amb el seu entorn i la societat en la que viuen, però per qüestió de comoditat, alguns mestres no van més enllà i es limiten a fer el mínim. Hem de tenir present que hem de fer una constant pràctica reflexiva i anar modificant les nostres actuacions per tal de potenciar el màxim aprenentatge dels infants.

Hem d'eliminar les fitxes sense cap contingut funcional ni significatiu.

La conferència ha estat captivadora i ha tractat molts temes que m’han ajudat a tenir encara més en compte que com a futura mestra he de fomentar una escola i una societat sostenible.

Penso que en els temps que vivim, encara més hem de potenciar una societat sostenible i és una de les coses que hem de tenir molt presents a l’hora d’estar a l’aula amb els nens i nenes. Crec que tenim un paper molt important perquè hem de crear situacions i ambients rics i funcionals per als infants, on adquireixin coneixements realment significatius. Per últim, també hem de tenir en compte la gran importància de treballar a partir d’elements naturals que estiguin a l’entorn més proper de l’infant.