16 setembre 2011

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

El primer dia de l’assignatura m’ha causat interès i expectació, ja que m’ha sorprès i agradat l’activitat que s’ha dut a terme a la classe. El fet de reflexionar sobre quin treball del medi ens agradaria fer amb els infants a l’aula m’ha semblat molt adient i he trobat molt significatiu posar-ho en comú amb els companys  i companyes, a més de veure quins punts tenim clars i què és el que hauríem de treballar amb més profunditat.

M’he n’he adonat que al finalitzar l’activitat hem comprovat que tenim clares moltes maneres de fer sentir, actuar i col·laborar als infants, però no hi hem posat tanta èmfasi pel que fa a les maneres de pensar i comunicar, que són molt importants. Aquesta activitat ha estat apropiada ja que ha sigut una classe pràctica en la que hem reflexionat, ens hem involucrat i hem vist què tenim clar i què s’ha de treballar amb més insistència.

A més, aquesta activitat m’ha ajudat a tenir una idea més clara sobre l’assignatura i és una bona manera d’introduir-la. A partir d’aquesta sessió m’he preguntat quines podrien ser altres maneres de sentir i col·laborar, ja que vaig veure que en general mancàvem en aquest aspecte. És fonamental com a mestres adquirir abundants recursos com els que s’han dit avui a classe per poder treure el màxim profit a la nostra feina amb els infants.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL

Avui ha estat la primera classe de didàctica de les ciències socials i el professor ens ha mostrat una sèrie d’imatges que m’han fet reflexionar sobre vàries coses. La primera imatge representava les xarxes socials i el món col·laboratiu i globalitzat en el que vivim. Quan he vist aquesta imatge he pensat directament en el gran poder que tenen les xarxes socials i les coses negatives que això comporta en l’educació.

És clar que aporta coses positives, com ara la comunicació a l’instant, la facilitat per accedir a informació i novetats, etc., però el primer que he pensat és en les coses gens profitoses i rendibles que hi podem trobar que fan que l’usuari perdi el temps i, a més, com el seu ús és tan alt, de vegades s’arriba a l’addicció, a substituir-ho per sortir al carrer, deixar de compartir temps amb els pares i dedicar menys hores a l’estudi.

El que em fa reflexionar de tot això és que l’educació juga un paper molt important en aquest aspecte. Com a futura mestra tinc clar que vull formar als infants com a persones amb capacitat de crítica per a que puguin ser capaços de veure què els farà el bé o què els perjudicarà i que tinguin la capacitat de saber actuar davant de les xarxes socials i Internet en general. No ens hem de deixar manipular per aquest nou i poderós medi de comunicació.

Una cosa que també m’ha cridat l’atenció és la història que l’Antoni ens ha ensenyat sobre la granota. Amb aquesta història m’he adonat encara més sobre la situació que estem vivint. Internet i les xarxes socials han anat entrant en les nostres vides a poc a poc, sense adonar-nos-en, i el que hem fet ha sigut anar-nos adaptant lentament sense parar-nos a pensar si allò estava bé o no, si seria bo per a nosaltres. No ens hem qüestionat res, simplement ens hem deixat portar fins que ens hem vist immersos en aquest món.

Per aquesta raó no hem de fer com la granota de la història, sinó que hem de tenir  la capacitat de prendre decisions. És per això que l’escola ha de dur a terme una pedagogia crítica i emfatitzar l’educació en valors.

Després ens ha mostrat unes imatges relacionades amb el temps i l’espai, que són dos conceptes clau en les ciències socials i que seran essencials per a l’assignatura.

La sessió d’avui m’ha fet pensar encara més sobre aquesta importància de valors i capacitat crítica, però el que em pregunto és... quins serien els recursos més útils per a aconseguir-ho? Durant l’assignatura m’agradaria tenir-ne coneixement per tal que els infants adquireixin una capacitat de crítica i puguin prendre decisions per ells mateixos.

Per últim m’agradaria posar punt i final a la reflexió amb aquesta imatge que reflecteix amb cert sarcasme part del que he reflexionat anteriorment: “Però em vas dir que sortís a fora a jugar!”